figura
1 1 f. [LC] Forma externa, visible, d'un cos. Té la figura d'un con truncat. Un dimoni en figura d'àngel.
1 2 f. [LC] [AR] Representació d'una forma pel dibuix, la pintura, l'escultura, etc., especialment del cos humà. Una figureta en bronze. Figures de cera. Dibuix de figura. Representar la imaginació sota la figura d'una ala, la mort sota la figura d'un esquelet. Figures d'animals, de plantes. Figura d'un moble.
1 3 f. [AR] [AF] Dibuix que il·lustra el text d'un llibre.
1 4 f. [JE] Carta de la baralla en què hi ha dibuixada una figura humana.
2 1 f. [JE] Persona conspícua, personalitat. Les grans figures de la història.
2 2 f. [FLL] Personatge d'una obra teatral o èpica.
3 f. [FS] Expressió d'idees abstractes o immaterials per mitjà de mots que suggereixen imatges del món físic.
4 1 f. [LC] [FLL] Expressió d'una cosa sota forma simbòlica.
4 2 f. [HIG] Classe de càrrega heràldica que figura en un escut d'armes, considerada generalment de menys categoria que la peça i el moble.
5 1 f. [FLL] [FL] Desviació de la manera més planera de parlar usada amb finalitats expressives.
5 2 [FL] figura de construcció Figura que consisteix a modificar l'ordre no marcat dels mots o la concordança establerta entre aquests. L'hipèrbaton és una figura de construcció.
5 3 [FL] figura de dicció Figura que consisteix a modificar la forma dels mots o la manera com s'enuncien. L'apòcope, l'afèresi i la paragoge són figures de dicció.
5 4 [FL] figura de pensament Figura relacionada amb l'enunciat complet, en la seva conformació creativa i imaginativa. La interrogació retòrica i la prosopopeia són figures de pensament.
5 5 [FL] figura de significat Trop .
5 6 [FL] figura etimològica Procediment sintàctic pel qual un verb regeix un nom que té la mateixa arrel o un significat anàleg.
5 7 [FL] figura retòrica Figura 5 1 .
6 f. [FS] Forma d'un sil·logisme segons la posició relativa del terme mitjà.
7 f. [MU] [JE] Conjunt d'evolucions, passos i posicions que constitueixen cadascuna de les parts en què es divideix una dansa.
8 f. [MT] En geom., conjunt de punts, superfície limitada, cos.
9 1 f. [MU] Signe de la notació musical que per la forma i el color, blanc o negre, indica la durada del so representat.
9 2 f. [MU] Conjunt de notes que formen un motiu.
